VIATGE AL CENTRE

Seria bonic saber on som, trobar un punt estable des d?on mirar, parlar, callar. Com en aquell univers confortable, amb la Terra al bell mig, que va somiar Ptolemeu. Aquí, en canvi, hi ha trenta-tres graons que no sabem si pugen, baixen o giren (la poesia, puja, baixa o gira?). Tot viatge al centre és un exercici de descentrament radical, al final del qual descobrim que no hi ha centre, o que n'hi ha infinits, o que no és on l?esperàvem, o que s?assembla massa a la perifèria. El centre de què? Sense atributs, sense atribucions: e...[Leer más]